Capítol 6 – Sobrecàrrega

En el qual l’Anna no pot controlar la seva libido, depèn de la bondat d’un estrany i coneix un vampir

L’Anna va passar per casa abans d’anar a treballar. L’anell li cremava a la butxaca i no volia dur-lo al damunt. No sabia quins efectes estava tenint la influència del regal d’en Matías. Però es notava desbocada. Amb el cor tota l’estona accelerat. Sempre havia cregut que era sexualment activa, però havia tingut més orgasmes aquesta darrera setmana que en els mesos anteriors. I ara – va pensar – Començo a notar-ne els efectes, fins i tot quan no el duc posat - Va notar una esgarrifança que li recorria l’esquena mentre obria la porta del congelador.
Va decidir anar caminant fins al bar. Hi havia ben bé una hora a peu però va pensar que li aniria bé airejar-se una mica. Caminava amb la mirada baixa, buscant, en el rítmic compàs de les seves trepitjades, alguna explicació sobre què li estava passant. Va aixecar la vista just a temps de veure que passava per davant de la pastisseria on cada diumenge compraven l’esmorzar amb en Valentí. Va aturar-se davant de la porta i, empesa pels records, va decidir entrar a fer un mos. Va mirar a dreta i esquerra del carrer i va veure una cabina de telèfons a la cantonada.
-Jefe, vinc mitja hora més tard – va dir quan van despenjar al bar – No, no passa res, que m’he entretingut fent la bugada. – va mentir.
Va penjar i va entrar a la pastisseria. La mestressa la va saludar amb un 'Quant de temps' i va anar a la cafetera a preparar-li el cafè. Va seure a la taula del fons, l'habitual dels matins de diumenge i va sentir-se com si no hagués passat tant de temps des del darrer cop. Només faltava en Valentí. I si feia un esforç, podia imaginar que el noi havia anat al quiosc a buscar el diari dominical. Pensar en el Valentí la va posar de mal humor. Que el noi encara no entengués què havia causat que la seva relació es trenqués la posava frenètica. Ella s’havia esforçat a satisfer-lo però ell, egoistament, havia decidit que res era suficient. L’Anna no podia negar que la major part del temps, ella mateixa havia gaudit força amb l’experimentació i el constant tast de noves experiències. Però el que per ella era una recerca de plaer, pel noi havia estat un afany de superació constant; una carrera en la qual el premi no quedava mai a l’abast.
Es duia el cafè amb llet a la boca quan la veu de la seva ment li va indicar: Sort que tu el premi ja el tens, oi? L’anell. L’anell és el premi.
Va tornar a deixar la tassa al platet. Se li va vessar una mica. Va fer servir un parell de tovallons per eixugar el líquid que havia caigut. El cabreig no li va marxar de cop però sí se li va esvair una mica. Podia entendre millor les urgències del seu ex, ella mateixa s’havia vist una mica superada pel seu propi desig. Podia acceptar que ell li hagués fet mal doncs segurament en Roc també havia patit per culpa d’ella. Però no era comparable. Ella s’havia trobat en mig d’un oceà desconegut des que en Matías li havia mostrat un món nou i ple de prodigis i en Valentí simplement havia actuat amb egoisme, sense aturar-se a considerar, ni un sol instant, si trepitjava l’amor que havien compartit. Va aixecar-se, va pagar i va sortir de la pastisseria. Va caminar amb pressa cap a casa seva. Va obrir el congelador, va prendre l’anell i se’l va posar. El pessigolleig al dit va ser immediat i la va deixar relaxada. Pensava fer servir l’anell per trobar el tercer en discòrdia i necessitava trobar-lo com més abans possible. No sabia quan tornaria en Matías, ni quan pensava reclamar-li l’anell. Però d’una cosa n’estava ben segura: En Valentí tindria el seu trio i gaudiria d’un orgasme brutal. Però seria sota les condicions de l’Anna i abans d'alliberar-lo, l’avergonyiria una mica. L’Anna va acaronar l’anell mentre sortia de casa camí a la feina.
Quan va arribar, el jefe li va recriminar que hagués trigat tant. L’Anna va mirar-se el seu cap i amb un pensament, va invocar el poder de l’anell. Va agafar la mà amb la qual l’home aguantava el drap d’eixugar la barra i li va prendre. Molt lleument, va passar-li un dit pel dors de la mà mentre el mirava fixament als ulls. L’erecció del jefe va ser immediata i rotunda. El davantal mostrava una punxa que es dirigia, desafiant cap a ella. L’Anna va deixar caure el drap a terra, simulant un accident. Va ajupir-se, molt a poc a poc i amb la mirada fixa als ulls de l’home, va aguantar un parell de segons amb la cara a l’alçada del seu paquet. Quan va aixecar-se, va dir-li:
-Em sap greu haver trigat tant – li va passar una mà per l’esquena, empenyent-lo cap a la sortida de la barra – Segur que la seva mestressa l’està esperant... impacient – amb la darrera paraula, l’Anna va baixar la mà fins a la part més baixa de l’esquena, just on començava el cul i va fer una mica més intensa l’empenta.
El Jefe va mirar-se-la un moment, amb la boca oberta i els ulls esglaiats, fins que va trobar prou esperit per contestar-li.
-Sí – va dir-li – Millor que vagi a casa, amb la dona.
L’Anna va enviar l’anell a llegir la ment de l’home i, com esperava, se li va inundar el cap d’imatges de la muller del jefe, nua, rebent embats frenètics. Va somriure. La va excitar saber que ella seria la causa que la parella cardés un bon polvo, que segur que ambdós estaven una mica rovellats.
Quan la dèria dels dinars i els cafès de sobretaula va haver passat, l’Anna va treure de sota la barra el feix de revistes i diaris que guardaven. Hi havia una mica de tot: Intervius, Jueves, Libs, alguna Penthouse. Va anar buscant entre els anuncis de contactes de totes les publicacions allò que necessitava. No volia cap prostituta, ni sauna, ni striptease. Havia pensat que el millor lloc on poder sondejar la ment de diversos homes alhora seria allà on molts d’ells estiguessin junts i excitats al mateix moment: una orgia. No hi havia participat mai en una. N’havia llegit i sentit parlar, però mai no s’havia interessat prou per al tema. Evidentment, el tema havia sorgit en les converses prèvies i posteriors al sexe amb en Valentí, però el noi sempre havia defensat que no se sentiria còmode davant de tants homes despullats. Bé, l’Anna no el forçaria a estar amb molts homes, però amb un de sol sí, va pensar deixant anar una rialleta. Finalment, ho va trobar. Un petit anunci dins d’una revista demanava participants per una ‘festa liberal’. Cada dijous, divendres i dissabte n’hi havia una i, per un preu, podies accedir-hi. Hi havia un telèfon on trucar per demanar plaça i confirmar assistència. Va prendre nota del número i va esperar que el bar quedés buit per trucar.
La va atendre una dona, amb veu de ser jove. Li va demanar un nom, el que fos, l’edat i si vindria sola o acompanyada. Quan va dir que aniria sola, no li van posar cap problema, però li van recomanar que si era el primer cop, que vingués amb algú de confiança. Ella va dir que ho provaria. Llavors la noia li va demanar quin dia volia participar i quan l’Anna va dir que com més aviat millor, li van dir que hi havia espai per ella aquella mateixa nit. La dona li va dir que no calia que portés ni tovallola, ni sabó, que l’organització li ho facilitaria. Va penjar notant com l’anell gairebé vibrava d’anticipació. Les cames li tremolaven una mica i es notava molla. Li venien al cap imatges de mans, tocant-la per tot arreu, introduint-se inquisitives per tots els seus racons, explorant, obrint camins humits. Va recolzar-se a la barra, amb els ulls closos fins que una petita tos la va fer tornar al món real. Va obrir els ulls i va mirar la parella que s’estava davant seu. Va notar que l’anell s’escalfava i va veure la parella nua, a la platja, ella amb l’esquena a la sorra i el noi al damunt, amb les cames de la noia al voltant del coll, penetrant-la. Mentre aquesta imatge creuava la seva imaginació, va veure la noia posar-se vermella i tapar-se els pits amb els braços i al noi donar mitja passa enrere mentre provava de dissimular l’erecció que se li marcava als pantalons.
L’Anna va respirar profundament i amb un somriure els va demanar què volien prendre. Quan li ho van dir, van marxar cap a una taula del racó, però la noia encara va voltar el cap mentre caminaven pel bar. L’Anna va preparar les begudes, les va servir i va deixar-los sols. Els va anar vigilant per cua d’ull, mentre xerraven amb els caps molt junts, compartint secrets. L’Anna es va treure l’anell i el va guardar a la bossa; no volia ficar-se allà on no la demanaven. Però quan va veure la mà del noi desaparèixer sota la taula i els colors tornar a enrogir a les galtes d’ella va saber molt bé, sense màgia, què passaria. L’Anna va posar la TV i va apujar força el volum per si la noia volia gemegar, no se sentís tan tallada. Va fer veure que estava molt concentrada llegint. Però, sense fixar-se, havia agafat una de les revistes porno que havia tret de sota la barra. Sabia que eren imaginacions seves però hauria pogut jurar que la seva vagina havia grunyit, com si tingués gana. No va poder evitar acaronar la seva vulva per sobre dels pantalons. Sense aixecar la mirada, va allargar la mà cap a la bossa, va tocar l’anell que havia amagat a una de les butxaques i va enviar cap a la noia una onada de luxúria. Ni la música estrident que sortia dels altaveus, va poder tapar del tot el soroll que va fer la noia quan va orgasmar. L’aire va escapar de la seva boca mig tancada en un ronc urgent. L’Anna s’estava amb les cames mig obertes, dempeus darrere la barra engrapant-se tot l’entrecuix amb una mà, quan les portes del bar van obrir-se i un grup de gent va entrar xerrant sorollosament. Va incorporar-se, va amagar la revista sota la barra i va veure com la noia, que encara respirava amb esforç, apartava la mà del noi que la mirava sorprès.
L’Anna va passar per casa a dutxar-se i canviar-se de roba abans d’anar a la festa. Nua, sota el raig d’aigua calenta, va pensar a tocar-se. Tota la tarda molla i excitada, amb clients entrant i sortint del bar, amb el record de la noia escorrent-se al cap, l’havien deixat amb el pit encongit de desig. Però quan ja baixava la mà, fregant-se el ventre, la veueta insistent de dins del seu cap, li va recomanar que es reservés. En menys d’una hora estaria en mig d’un munt de cossos ardents, rebent i donant plaer entre desconeguts. Tot i així, mentre s’ensabonava el pubis, no va poder evitar fregar-se una mica el clítoris, mig netejant-se, mig masturbant-se.
La porta del local era una porta normal, com la d’un pis. En un petit cartell al costat es podia llegir: Local social – club per adults. L’Anna va prémer el timbre i va esperar fins que van obrir. Una dona, d’uns cinquanta anys, vestida amb un barnús de roba de tovallola de color rosa, li va demanar el nom i va consultar una llista abans de deixar-la passar.
-Mira guapa, el teu vestidor és el set. Aquí tens la clau. – li explicà mentre li passava un petit clauer amb un set escrit i una clau petita – Pots deixar la teva roba allà. Hi trobaràs un barnús i un joc de tovalloles. Dins del mateix vestidor hi ha una dutxa. Suposo que t’has dutxat abans de venir, però si no, ja saps. No és obligatori posar-se el barnús. Surt per la porta que hi ha passada la dutxa i segueix el passadís fins que arribis a la sala. No té pèrdua
L’Anna va quedar-se callada mentre va durar l’explicació. Una barreja de vergonya i excitació, amb un punt de por li van treure les paraules de la boca. Va obrir la porta amb un set pintat i va entrar en un petit vestuari. Hi havia unes perxes i una banqueta. Es va treure la roba i va deixar-la penjada. Va deixar les sabates sota la banqueta. Va passar-se la goma del clauer pel turmell, com si anés a la piscina i va passar de llarg del barnús i de la dutxa. Va mirar-se al mirall que hi havia sobre la pica de mans i va dubtar si no seria més assenyat sortir corrents: Què fots tu sola amb tot de desconeguts follant? – va demanar-se. Finalment, va decidir que la curiositat era més forta que el temor. La porta interior també era tancada amb clau. Va obrir, va sortir a un passadís il·luminat amb unes bombetes que donaven una llum blavosa, va tancar i va anar cap al final, on s’escoltava una música suau.
L’Anna va aturar-se a la porta de la sala. Era una habitació àmplia, quadrada, d’uns sis o set metres de costat. A tres de les quatre parets hi havia diversos sofàs i butaques, d’estils diferents. Al centre de l’habitació hi havia una plataforma quadrada, aixecada del terra uns cinquanta centímetres. Estava coberta de roba com si fos un llit enorme amb un llençol quadrat de la mida d’una vela de vaixell. La paret sense sofàs, tenia una barra de bar. A la barra, la dona que li havia obert la porta, ara sense barnús, preparava una beguda. Els pits li penjaven una mica, però tenia la panxa plana i ni una sola marca. L’Anna dubtava que mai hagués estat embarassada. A totes les parets, cobrint gairebé tot l’espai, hi havia marcs, uns amb quadres clàssics i fotos modernes d’escenes eròtiques, i els altres amb miralls. I per tot arreu, hi havia persones practicant sexe. Als sofàs hi havia parelles, trios i, fins i tot, homes i dones soles que es tocaven els sexes mentre observaven la gent que ocupava la tarima. Allà hi havia una pila de gent. L’Anna no podia veure on començava un grup i acabava el següent. Les mans es tocaven i noies que eren penetrades des del darrere, petonejaven gent que estirada rebia sexe oral. Mans tocaven pits o engrapaven ous del cos més proper, mentre una tercera persona els follava. En un dels sofàs va veure un home, amb els ulls tancats i un got de whisky a la mà, rebre una mamada a dues boques mentre una de les fel·ladrius rebia les escomeses d’un noi que alternava el seu cony amb el d’una noia que gemegava amb els ulls tancats sense tocar ningú. A la barra, va veure com un home allargava la mà cap al seu penis i començava a masturbar-se mentre parlava amb la dona que li preparava un còctel. En acabar de remenar la coctelera, la dona va sortir de la barra, va prendre l’home de la mà i va anar a un racó lliure de la tarima, on va jeure oberta de cames perquè l’home la penetrés. L’Anna va escoltar passes i va tombar-se per veure un home d’uns quaranta anys apropar-se pel passadís. La polla se li anava posant dura mentre caminava cap a ella. La noia es va apartar per deixar-lo passar, però ell va aturar-se davant d’ella.
-Et fa res si t’abraço des d'aquí i frego la meva erecció contra el teu cul mentre observo el panorama? – li va dir amb un somriure. Parlava amb un lleuger accent, anglès o americà que l’Anna no va saber ubicar.
L’Anna no va saber que contestar, l’anell li estava enviant onades de calor des de la mà, així que va col·locar-se davant de l'home i es va deixar abraçar. Les mans de l’home estaven calentes i quan una va posar-se-li sobre un pit i l’altre va començar a fregar-li el ventre just per sobre del pubis, l’Anna no va poder evitar deixar anar un petit gemec. El penis de l’home, completament erecte, es fregava contra les seves natges, obrint-les una mica i provocant-li calfreds. L’Anna va pensar que si havia de trobar la persona adequada pel trio amb en Valentí, mai tindria un moment millor que el present i va decidir obrir la seva ment al poder de l’anell. Immediatament es va veure inundada per milers d’imatges interposades que es barrejaven. Va començar a gemegar. Va notar com la seva vagina deixava anar flux, que s’escapava de la seva vulva i li baixava per la cuixa. No podia distingir cap cara. Tothom s’havia transformat en un sol organisme ple de mans, boques, penis, vulves, pits, llengües que es fregaven i entraven unes dins de les altres. A les seves oïdes només arribava un brunzit constant fet de gemecs i respiracions fondes. Una llum blanca, increïblement brillant, esclatava d’allà on l’home fregava la seva polla contra la part baixa de la seva vulva entre les seves cames mig obertes. Era una llum coneguda, que li recordava a en Matías, bé, li recordava a en Cassiel.
-Vols que te la fiqui. – la veu no va preguntar, va afirmar a la seva orella. La noia va allargar la mà cap a una safata plena de condons que hi havia al costat de la porta, en el que semblava una pila per aigua beneïda d’una església i en va prendre un. L’Home se’l va posar i va fer inclinar-se cap al davant l’Anna, que va posar una mà a cada banda del marc de la porta i va obrir-se de cames. Quan va notar la polla obrir-se pas entre els seus llavis, va deixar de respirar. Les imatges que li atacaven el cervell eren constants i passaven d’un acte sexual a l’altre sense control. Ella es va convertir en totes les dones de la sala. Va rebre penis a la vagina, al cul, a la boca, mentre masturbava homes i dones i llepava conys, menjava polles, tocava pits, mossegava mugrons. L’Anna notava l’escalfor de la seva vulva créixer i la llum que l’envoltava cada cop era més brillant. Va buscar la seva imatge reflectida en els miralls de la paret del davant i va veure que la penetrava un home increïblement formós i jove que no semblava tenir més de vint anys, amb una aura de llum brillant. Va provar de mirar cap a ell però no va poder passar de veure’l parcialment:
-Qui ets? – va preguntar-li – També ets un àngel?
-No – va contestar – Però sé a què et refereixes
L’Anna volia aturar-se, interrogar a aquell home tan bell, però l’excitació de tot el dia, aquell orgasme que no havia pogut obtenir, s’atansava embogit per tota l’atmosfera de luxúria i sensualitat que l’envoltava. Va remenar el cul amb força i el noi va respondre engrapant-li amb força els pits i iniciant una cavalcada ferotge que el feia entrar i sortir de la vagina tan fort que l’Anna quasi no podia mantenir-se dreta. L’Anell va començar a vibrar a la seva mà i l’Anna va deixar que la seva ment absorbís tot el que aquella massa de gent calenta i fogosa li podia oferir. Li corrien llàgrimes per les galtes i no sabia si plorava o perquè ho feia. Quan l’orgasme va arribar, l’Anna va fer una inspiració ràpida i profunda que ja no va poder deixar anar. Ones de calor semblaven pujar des del seu ventre i la mà on tenia l’anell i quan xocaven, sortien rebotades cap a la sala. Es van començar a sentir crits, el més fort el de l’Anna, quan tothom en aquella orgia es va escórrer en el mateix moment. L’Anna va notar com la polla que la follava sortia de dins seu quan va caure de quatre grapes, panteixant a terra. Va veure caure un condó prop de la seva mà i va notar com l’esperma ardent del seu amant li queia sobre l’esquena, a les natges i sobre les cuixes. Es va deixar anar i va jeure. Va quedar mirant cap al noi, que recolzat amb una mà a la paret, se sacsejava el penis, d’on sortien encara petits raigs d’esperma pàl·lid que anaven a esquitxar prop de les seves cames. Va veure com el noi tornava a convertir-se en un home més madur i va provar de preguntar-li qui era, però cercles negres van aparèixer a la seva visió i va quedar inconscient.
Va notar que estava en un vehicle, va decidir que en un taxi. Va obrir com va poder els ulls i va confirmar que estava al seient posterior d’un taxi. Petites taques de llum ballaven i giravoltaven als marges de la seva visió. Tenia el cap recolzat al pit de l’home de l’orgia. Va provar d’incorporar-se però no va poder.
-On anem? – va preguntar l’Anna.
-A casa d’en Cassiel.
-No hi és. Va marxar fa uns dies a Berlín.
-Ha tornat aquesta tarda - El noi va ajudar-la a seure recte.
-Com sabies on trobar-me? – va demanar la noia mirant el noi a la cara, per primer cop.
-En Cassiel va demanar-me que et donés un cop de mà mentre ell era fora.
-Ets el mateix que en Matías, oi?
-Sí – va dir el noi – Però no crec ser un àngel. M’identifico més amb un vampir.
-I tens nom? O assumeixo que et puc dir Vlad?
El noi la va mirar amb un somriure irònic.
-Pots dir-me Ben.
-Ben? Quin nom és aquest per un vampir? – va dir la noia.
-És un diminutiu de Ruthven – el noi va indicar al taxista que s’aturés davant la porta de casa d’en Matías – Ja saps, el vampir de Polidori, basat en Lord Byron.

Mentre en Ben pagava la carrera, la noia va baixar per l’altra banda del cotxe. En Matías estava a la porteria i els aguantava la porta oberta.